El desert i la foscor

El desert i la foscor

dijous, 27 de novembre de 2014

Júlia i la xarxa: entrevista a Cotiledònia

Aquí teniu el podcast de l'entrevista que em varen fer al programa Cotiledònia d'Ona Mediterrània (ràdio), amb Xisco Rotger.

Cliqueu aquí per accedir a l'audio


Vàrem parlar de llibres i literatura, de tallers i de Júlia i la xarxa (del minut 5' al 23'), uns minuts de molt bon record i en bona companyia (Accés al podcast: Cotiledònia).


dimecres, 26 de novembre de 2014

Júlia i la xarxa es presenta a Barcelona

Un llibre mai no viatja sol. El periple que empren quan es publica i deixa de ser de l'autor és complex, i de vegades ple de contradiccions. La presentació d'un llibre és sempre una fita plaent, però no per això exempta de dubtes, de nervis, de pors.

Avui estava escrivint al meu recó favorit de la Biblioteca del Molinar (Palma), quan una parella de jubilats ha entrat per tornar uns llibres, de sobte el bibliotecari em mira i em mostra un exemplar de Júlia i la xarxa: jo he somrigut. La cara de la senyora s'ha il·luminat quan m'ha vist i m'ha dit que ja podia posar-me a fer el següent, "que com a mínim fos tan bo com aquest". Els lectors són els nostres jutges, i avui he tingut sort. Tant de bo el missatge de Júlia fos tan ben acceptat sempre, però això és impossible perquè no crec en l'absolut.

Sé que Júlia demana una oportunitat i que enfrontar-nos al lector és un tràngol delicat. Dimarts 2 de desembre hauré de mirar a la cara d'amics i coneguts, i també de persones que no hauré vist mai, potser també hi seràs tu. Jo hauré de vèncer la timidesa i exposar-me al vostre judici: de ben segur que n'aprendré molt i Júlia haurà crescut una mica més quan cloguem la presentació.

Gràcies, Júlia.



Tarja de presentació de la novel·la a l'Espai Mallorca de Barcelona
Dia 2 de desembre de 2014 (19.30 h).

dimarts, 4 de novembre de 2014

E C L è C T I A: Compartim contacte i paraules

E C L è C T I A: Compartim contacte i paraules


Crònica de les presentacions de Júlia i la xarxa a Maó i Palma

La presentació d’una novel·la és un esdeveniment especial on autor i lectors poden coincidir en un espai reduït, on poden mirar-se a la cara, sentir la proximitat, parlar-ne, desllorigar interrogants. Els autors poden aprendre de les preguntes dels lectors, també poden sorprendre’s amb les apreciacions dels presentadors. En el cas de Júlia i la xarxa les dues presentacions inicials de la novel·la han estat petits regals per l’autor i pels impulsors de l’obra, i com no, per l’editorial Punto Rojo.

Maó, divendres 17 d’octubre de 2014

La presentació de Maó va ser acollida per la Biblioteca de la Fundació Rubió i Tudurí, en un ambient molt familiar, amb amics, coneguts i curiosos que volien sentir de primera mà les explicacions de l’autor. En aquest cas la presentació va ser realitzada per l’escriptor i polític Damià Borràs, vell conegut de J. M. Vidal-Illanes, amb qui va viure a Barcelona en un entranyable pis d’estudiants a començament de la dècada de 1980. La semblança literària que va realitzar Borràs, va ser emotiva, plena d’al·legories a vivències comunes i, en especial, a l’anècdota al voltant d’un tamboret de pianista trobat al carrer, devora un contenidor d’escombraries. La reconstrucció minuciosa del petit moble va servir per comparar la metòdica elaboració i "la prosa d’orfebreria que desplega l’obra, vellutada, harmoniosa, perfectament ordenada".

L’acte es va allargar més d’una hora amb la signatura d’exemplars i la tertúlia improvisada amb els assistents més incondicionals.

La presentació va comptar amb el suport logístic de la Llibreria Fundació de Maó.

Palma, dijous 23 d’octubre de 2014

La Llibreria Lluna de Palma va ser el lloc triat per a la segona presentació de la novel·la. La presentació de Maria Victòria Secall, poeta i psicòloga, va estar plena de referències a les virtuts de l’obra des de la perspectiva d’una dona. La prosa “austeriana” i elements de trama propis de Hemingway, s’enllaçaven amb el retrat específic i sense valoracions ni ànim de jutjar res, al voltant de temes d’alt interès actual amb les relacions d’homes i dones, la violència de gènere, les infidelitats, les renúncies, la reconstrucció arran d’haver d’abraçar les pèrdues sobtades.

Com sempre, la Llibreria Lluna va omplir-se d’incondicionals de la literatura, de bons amics lectors i lectores, que van ser obsequiats amb una detallada explicació del fil musical que desplega l’obra com a mecanisme per amplificar alguns dels moments claus de la narració. Música i lletres... Novel·la i cançons. També en aquest cas la signatura per part de l’autor es va allargar durant més de mitja hora.

...i Barcelona, el dimarts 2 de desembre de 2014

Pròximament el repte de la presentació a Barcelona marcarà un punt d’inflexió. El novembre comença la distribució de l’obra a les llibreries de Catalunya, i el 2 de desembre es presentarà a l’Espai Mallorca de la capital catalana (19.30 hores). Les xifres de vendes a Menorca i Mallorca són prou satisfactòries i de moment les crítiques són molt positives. Caldria, ara, que l’obra assolís la difusió que creiem que mereix.

Punto Rojo Libros



dijous, 23 d’octubre de 2014

Presentació a Palma de "Júlia i la xarxa" de J. M. Vidal-Illanes

Nota de premsa

Presentació de la novel·la Júlia i la xarxa a Palma

Aquest dijous dia 23 d’octubre a les 19.30 hores es presenta a la Llibreria Lluna de Palma, la novel·la Júlia i la xarxa, de Josep Manuel Vidal-Illanes.

La novel·la

L’obra desplega una trama dramàtica al voltant de la desaparició per traspàs de la filla i el marit de la protagonista i narradora. La història principal se centra en un argument de descoberta i superació: res havia estat en la vida de Victòria com ella havia imaginat, i de l’estructura troncal de la narració principal es desenrotllen nombroses trames secundàries que conviden a la reflexió.

Els comentaris realitzats sobre l’obra destaquen la prosa elaborada (al llindar d’una narrativa amb veu poètica), i l’exercici de meta-literatura de dotar de veu narrativa a la protagonista real que és qui escriu la novel·la; la protagonista absent és Júlia, sobre qui giren alguns dels debats oberts i la investigació i descoberta de sa Mare (Victòria). Una de les dificultats més destacades és precisament el fet d’estar narrada en primera persona.

A la contra del llibre i a les plataformes de venda es diu el següent:
«Sinopsis
Canvis inesperats que provoquen descobertes personals sobtades. Una mare que recupera el camí perdut anys enrere mentre escateix unes realitats que romanien ocultes darrere els cortinatges de decisions de joventut. La protagonista haurà de desfer un intricat camí per poder trobar-se de nou amb ella mateixa i enfrontar-se a un futur renovat, i ho farà descobrint com era en realitat la seva filla i que amagava el seu marit».

«Ressenya
Una obra colpidora i actual escrita amb un llenguatge ric i de vegades poètic, sense perdre la frescor d’un missatge directe. Una novel·la intimista de descoberta personal que amaga un diàleg interior en clau de corrent consciència (stream-of-consciousness)».

La novel·la narra el procés de superació de Victòria, que ha d’abraçar la pèrdua de dos éssers estimats de manera consecutiva i amb només uns pocs mesos de diferència, i la forma en què descobreix a les xarxes socials dimensions ignorades d’aquests éssers i, per extensió, d’ella mateixa.

Amb la finalitat d’ampliar la informació, facilitem alguns enllaços a comentaris sobre l’obra, que es poden trobar a:

Altres aproximacions a l’obra es poden veure al bloc:

En aquest enllaç es pot escoltar l’entrevista feta al programa Cotiledònia d’ONA Mediterrània (98.0 FM) el dissabte 11 d’octubre, on parlàrem (entre altres temes) de la novel·la:

La pàgina de Facebook del llibre és: https://www.facebook.com/juliailaxarxa


Fitxa del Llibre

Júlia i la xarxa
J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

Sobre l’autor

Biografia publicada en la pàgina de l’editorial (en castellà)
«Josep-Manuel Vidal-Illanes (pseudónimo de José Manuel Gómez González) (Maó-Mahón, 1961), soy doctor en Derecho, abogado y docente universitario y compagino mi pluriempleo con la escritura y los talleres literarios.
La historia empieza un 26 de septiembre de 1961, el mismo día en que Bob Dylan hacía su debut en público... me di prisa en salir, pero no llegué a tiempo. Los años fueron pasando entre bostezos y desengaños, así que empecé a escribir de joven sin ningún éxito. También me dediqué a la pintura y coseché con esmero el mismo fracaso.
Fue con la madurez cuando retomé el oficio de la escritura con la eclosión de las revistas digitales e Internet. En ese momento elegí como nombre de autor los apellidos de mis dos abuelas (es decir, mis tercer y cuarto apellidos), en un intento de homenajear a dos mujeres que se vieron eclipsadas por la potencia profesional de sus maridos mientras sacaban adelante sendas familias numerosas. Además, Vidal-Illanes es algo más “sonoro”.
Me he dedicado sobre todo al relato breve contemporáneo ––en algunos casos con intención experimental–– y narraciones en formato de novela corta. Principalmente he publicado en formato digital en revistas y prensa alternativa, a pesar de que en papel pueden leerse relatos míos publicados en varias revistas. Entre mis publicaciones se encuentran (en catalán) “Entre niguls canviants”, “Els sorolls, la nit, el veí”, “Tren equivocat” y “Bumerang” (todas ellas publicadas en “La lluna en un cove. Revista de relats de ficció”.
Lo último que he publicado en papel es la narración “Fugida”, dentro del género de novela negra, en el volumen “Luna Negra”, junto con Peer Yerømssom y Dora Muñoz (Ed. Bubok, 2013 y Ed. Punto Rojo, 2014).
La novela Júlia i la xarxa (en catalán) que ahora se edita en papel con Punto Rojo Libros, fue seleccionada por el jurado del Premio Joaquim Ruyra de narrativa, en los XLVIII Premios Recvll del año 2012 (3ª clasificada).
Si los dioses griegos son propicios, próximamente verá la luz un volumen que recoge veinte relatos +1, con el título "Vol subtil" (en catalán).
Si tenéis curiosidad, podéis encontrar más datos en http://www.jmvidal-illanes.cat, además de un buen puñado de relatos y crónicas narrativas en http://aillat.com/, en http://jmvidal-illanes.blogspot.com/, en http://eclectia.blogspot.com.es/ y en http://vidal-illanes.blogspot.com.es/».



Data de l’esdeveniment: dijous 23 d’octubre a les 19.30 hores a la Llibreria Lluna de Palma. C/ del General Riera, 68. 07010 Palma.
Presenten: Maria Victòria Secall (Escriptora i psicòloga) i J. M. Vidal-Illanes (Autor).



dilluns, 20 d’octubre de 2014

“La terapèutica de l’escriptura”

La mort no té cura però sovint enceta antigues ferides que, ara sí, el qui pateix té oportunitat de guarir. Júlia i la xarxa és la història d’una mare que ha quedat òrfena de filla i que troba en l’escriptura la manera de retrobar-se amb Júlia, però també amb ella mateixa.

Poc després de la pèrdua, Victòria rebrà un sobre a casa seva on es comunica que l’obra de la seva filla Júlia ha estat guardonada amb un premi de poesia. A partir d’aquí i a través de la lectura dels escrits més personals de Júlia, Victòria estirarà el fil embullat que la uneix a la filla però també al seu propi passat; llegint-la, la mare trobarà respostes als seus propis interrogants i l’inici d’un camí per emprendre en aquest present que és el futur que li ha tocat viure.

Si Júlia escrivia per trobar consol als seus patiments de joventut, la mare reprendrà la mateixa activitat per tal de trobar una forma de convivència amb l’absència de la filla. Aquesta, però, l’ha duita a repensar-se i qüestionar les decisions de la seva joventut, de manera que necessitarà posar-se davant el mirall del present per tal de poder afrontar la vida pròpia amb l’esperança retrobada de qui es coneix i sap com vol emplenar-la.

A Júlia i la xarxa, opera prima i autopublicada de J. M. Vidal-Illanes, participam del poder de l’escriptura en tant que acte de comunicació amb un mateix i amb els altres. Guaitar en l’extrema intimitat dels escrits personals dels nostres estimats és una acció perillosa pel dolor que pot comportar, però si no desestimam la capacitat terapèutica de l’escriptura, descobrirem tal vegada que aquesta obra ens ha sanat una miqueta més a nosaltres, lectors.

Laia Pubill Lliteras - @lPubill - © 2014



A propòsit de la presentació de la novel·la Júlia i la xarxa de J. M. Vidal-Illanes
Dijous, 23 d'octubre de 2014, 19.30 hores a la Llibreria Lluna de Palma

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Moi et Mon Camion - Merz / La #5 de la PlayList de Júlia i la xarxa



«La figura d’una Victòria que volava d’un cantó a l’altre sense cap objectiu meditat, ha tornat a la memòria i s’ha reforçat amb la lectura del meu quadern. N’Alexandre hi és molt present i no entenc com vaig poder prescindir d’ell d’aquesta manera, ell, tan ingenu en la percepció de les relacions socials, inversament proporcional als seus coneixements literaris, musicals o cinematogràfics. Havia extret la seva filosofia de vida d’un caramull de llibres que devorava amb una velocitat sorprenent. N’Alexandre era un teòric de l’existència i sempre em semblà massa tou, una mica covard i retret, de fet no parlava gaire amb els altres, només em tenia a mi i un altre bon amic de la infantesa del qual era inseparable i que ara és un actor transformista que surt pel canal autonòmic de televisió. Els anys no han passat en debades i ara el veig molt diferent.

Deixo les fotografies i m’aixeco a posar una mica de música. No sé perquè he triat Merz i Moi et mon camion, però m’ha semblat que encaixava. Ara l’escolto mentre miro el fasser del jardí, que s’agita amb molta suavitat al compàs del vent que surt de la cançó».

Júlia i la xarxa
J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

dilluns, 29 de setembre de 2014

Blindsided: la #4 (Júlia i la xarxa. Playlist)



«M’aturo a pensar, faig cap enrere a la cadira i estiro les cames mentre tanco els ulls. Potser el que hauria de fer és obrir-los, ben oberts, no tancar-los; però així puc pensar millor. La música ha tornat a l’habitació, mentre llegia no era conscient que continuava sonant. Miro el reproductor i veig que es tracta de la cançó número cinc: Blindsided, m’informa el display de l’equip de so. «Molt adient» penso tancant novament els ulls. I amb els ulls tancats em venen a la memòria alguns moments oblidats en què vaig acabar plorant sola al bany de casa per alguna fotesa que m’havia dit o fet en Salvador. Més avall na Júlia escriu sobre retrets, sobre crítiques que algú rebia dolçament i mansa mentre era a poc a poc apartat de tot: «a mesura que creixia la inseguretat de la víctima, aquesta es feia cada pic més vulnerable i reservada». Avui tot ho exagerem i parlem de maltractament psicològic i coses per l’estil, però d’acord amb com jo vaig ser educada això eren coses normals que passaven, simplement, en les relacions de parella. Sempre he pensat que les errades les cometia jo...»

Sentir-se perdut...
Trobar-se amb una sorpresa desagradable...
Passar per alt detalls significatius...
Ser encegat per la persona que estimes...

Tot plegat descobreix punts cecs... tot això encaixa amb el Blindsided de Bon Iver.


«Torno a l’ordinador. Els darrers pensaments m’han generat una estranya sensació, com quan estàs intentant resoldre un problema i creus tenir la solució a l’abast però no la veus ni saps com explicar-ho. És com quan tens clarament al davant la cara d’una persona que vols identificar però no en pots recordar el nom. Alguna cosa passa pel meu cap i m’assenyala un camí, una porta oberta, però no puc avançar, no sento les cames i estic paralitzada. Ara romanc davant la pantalla amb les darreres notes del Blindsided sonant, sense entendre què em vol dir realment Bon Iver en combinació amb les paraules escrites de na Júlia. En aquest instant tinc una sensació que he experimentat molts pics quan m’estic dutxant i en acabar tanco l’aixeta i corro la cortina per sortir. Sempre espero uns segons abans de fer aquest gest i em preparo pel pitjor: trobar-me algú dret que em mira fixament mentre intento cridar sense ser capaç d’emetre cap so. Sé que no és normal, però és una obsessió que m’ha acompanyat tota la vida sense que me’n recordi de l’origen d’aquest trauma. El que sí que sé és que, sovint, darrere les cortines poden ocultar-se sorpreses inesperades, i no parlo de cortines en sentit literal... Bé, jo ja m’entenc. Miro la pantalla novament mentre la música segueix impregnant les parets de l’habitació de na Júlia».

Júlia i la xarxa
J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

divendres, 26 de setembre de 2014

"Júlia i la xarxa" i la música: la #3 de la llista



«Aturo la música i m’aparto lentament de l’ordinador. M’acabo d’estavellar de valent. Una sacsejada a les vísceres m’ha provocat una estranya sensació de mareig. Obro la porta del balcó i surto a fora. Em quedo una estona escoltant la pluja que em va cobrint lentament i penso en una vella cançó de Fleetwood Mac. Deixo que la pluja em renti, que la tempesta sigui la meva aliada, que aquest fred que m’envaeix s’amari de la fredor de tardor que m’està sepultant. I canto mentalment, mentre ploro barrejant les llàgrimes amb les gotes de pluja que em cobreixen la cara i el cos.

"Thunder only happens when it's raining
Players only love you when they're playing
Say women they will come and they will go
When the rain washes you clean, you'll know
You'll know
"

[...]».

La cançó és Dreams, de l'àlbum Rumours, publicat el 1977. A la novel·la aquesta cançó està carregada d'un fort simbolisme, per l'acció, el moment que viu la protagonista, per la lletra. El tema permet filtrar un estat d'ànim, res massa explícit, com el flux de la pluja que cau, que renta el cos colpejat de Victòria.

És la cançó #3 de la play list de Júlia i la xarxa.

Júlia i la xarxa
J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

dissabte, 20 de setembre de 2014

El #2 de la Playlist de "Júlia i la xarxa"...

«Escric escoltant Teardrop de José González i les llàgrimes ja
no brollen del meu ésser, ara en brollen paraules plenes. Feia
molt de temps que no sentia com davant meu s’obria un corriol
estret i tortuós cap a moments de felicitat; la veig allà enfora i sé
que m’espera per tenir trobades ocasionals. La presència de na
Júlia s’ha estabilitzat, segueix aquí cada pic que em poso a
escriure. El seu alè al clatell, les seves mans que teclegen amb
mi.... De vegades s’aparta i es posa a ballar al centre de
l’habitació, al compàs de la música que m’agrada escoltar, i jo la
deixo fer.»


Júlia i la xarxa és una obra de J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

diumenge, 7 de setembre de 2014

Llibres i música: Júlia i la xarxa, la #1 d'una playlist d'estat d'ànim

Si heu llegit la novel·la Júlia i la xarxa, ja sabreu que el relat dóna per fer una mesurada "Playlist". La música serveix a l'autor per a destacar estats d'ànim, per a embolcallar la protagonista i musicalitzar els cops de puny que la història li'n reparteix.

Hi ha autors que elaboren llargues llistes de cançons i les encaixen dins la narració. En el cas de Júlia i la xarxa és la cançó la que arriba fluint des dels sentiments dels personatges. La música crea distància, o la redueix infinitament, i connecta amb el lector paraules i escenes viscudes en primera persona,

La primera cançó que apareix al llibre, arran d'una conversa de la protagonista, és el tema de "Bookends"...

Time it was
And what a time it was, it was
A time of innocence
A time of confidences

Long ago it must be
I have a photograph
Preserve your memories
They're all that's left you.


Ja l'has trobat al llibre?


divendres, 1 d’agost de 2014

La història de Júlia i la xarxa

El setembre arribarà a les llibreries, de la mà de Punto Rojo Libros, una història que us sorprendrà: Júlia i la xarxa, una senzilla novel·la curta, sense massa pretensions, intimista, “escrita” per una dona que es descobreix i descobreix un entorn invisible als seus ulls. L’autor és Josep Manuel Vidal-Illanes, i va ser presentada als XLVIII Premis RECVLL de l'any 2012, en la modalitat de narrativa (Premi Joaquim Ruyra). L’obra va ser seleccionada pel jurat del certamen entre les cinc finalistes per a la votació definitiva, tot i que va caure a la darrera volta quedant com a tercera opció. Això, com ja podeu imaginar, implica caure en l’oblit absolut a més de deixar la novel·la fora del circuit de publicació. Amb tot, quedar en aquesta posició en un concurs literari de prestigi i llarga tradició donava un aire dolç al fracàs.

Com haureu llegit més amunt, la narració l’escriu la protagonista en primera persona, en un exercici de meta literatura. L’autor centra bona part dels esforços en donar credibilitat al fet que l’obra sembli realment escrita per una dona, així que quan la va donar a llegir per valorar l’enviament al concurs, un dels comentaris més reiterats era que realment semblava feta per la mà d’una dóna de l’edat que representa la narradora.

Amb tot, el temps va anar passant. L’obra va ser penjada a la plataforma ISUU i abandonada en format digital. Un temps després l’autor va veure que la novel·la havia estat impresa uns centenars de vegades, però no en va donar importància al fet. Recentment, quatre anys després de ser escrita i gairebé tres anys d’haver-la penjat a la xarxa, de sobte es verifica que l’obra s’havia descarregat gratuïtament 1.678 vegades. Va ser llavors quan l’autor decideix retirar-la d’ISUU amb la intenció d’intentar publicar-la novament.

Després de parlar amb una editorial i amb l’ajuda de Laia Pubill, professional col·laboradora d’una agència literària, es procedeix a la correcció de l’obra i a fer un nou intent de presentació a un certamen literari sense resultat. Això desterrava gairebé de manera definitiva la possibilitat de publicació, fins que una conversa amb una plataforma editorial i el suport logístic d’una llibreria van fer possible editar i posar a l’abast dels lectors aquesta peça de relat fluid, intimista i amb un fil de corrent consciència.

Quan la prova d’impressió va arribar a la llibreria, la llibretera es va llegir la novel·la. El comentari que primer li va sorgir en acabar-la va ser: «Una història preciosa, sembla escrit per una dona». El missatge va arribar a l’autor en format WhatsApp i la cara se’l va il·luminar: estava decidit a tirar endavant amb l’edició i publicació. Avui, l’editorial Punto Rojo Libros és la responsable del fet que el llibre et pugui arribar a les mans: la mare de l’autor, Blanca G. Illanes, és un dels motors de l’obra; Laia Pubill és la persona que la va revisar i va donar uns bons consells a l’autor per tancar la proposta; i Maria Barceló i Miquela Torrens, de la Llibreria Lluna, les que presten suport logístic a la venda i distribució.


Si podem destacar alguna cosa de la novel·la és la metòdica distribució i control del ritme narratiu, els ítems del desplegament de la història estan molt calculats i els personatges traspuen una llarga elaboració biogràfica de la que només podem entreveure els trets essencials, com la punta de l’iceberg. L’argument és senzill en aparença, però els temes de fons que tracta el llibre són molts i conviden a la reflexió; una font de pensament que posa damunt la taula temes de molta actualitat que encara no sabem com resoldre.

A la contra, se'ns diu:
  • «Canvis inesperats que provoquen descobertes personals sobtades. Una mare que recupera el camí perdut anys enrere mentre escateix unes realitats que romanien ocultes darrere els cortinatges de decisions de joventut. La protagonista haurà de desfer un intricat camí per poder trobar-se de nou amb ella mateixa i enfrontar-se a un futur renovat, i ho farà descobrint com era en realitat la seva filla i què amagava el seu marit».
Com podem llegir al llibre, aquest està dedicat a la mare de l’autor i a totes les mares que són el començament de tot... I fins aquí arriba el meu spoiling, si en voleu més, haureu de llegir l’obra.

Ivan Rojo

Júlia i la xarxa és una obra de J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

dimecres, 4 de juny de 2014

Un món feliç (o més aviat no…)

Les distòpies literàries són essencialment la manifestació del desànim d’un escriptor… o potser tot el contrari. Un món millor en què tot és pitjor, on la llibertat consisteix a abraçar el pensament únic i somriure tot el dia, sabent que algú es sacrifica per garantir la teva felicitat. Pensar per un mateix ––tota una obvietat que no ho és tant–– es converteix en una dissidència inadmissible que només poden exercir els ingrats, aquells que no saben comprendre que la felicitat s’amaga darrere de la inactivitat cerebral.



Avui hi ha qui intenta implantar un món feliç a canvi de no pensar, de no discutir, d’aplegar-se a tot allò que ens regala un “Gran Germà” encapsulat en una disfressa de mandatari democràtic o quelcom semblant. Però les coses són com “ell” diu que són, i els nous amos de la distòpia vénen a fer aquelles coses que havien dit que vindrien a fer, malgrat que alguns diuen que no farien res d’allò que han dit que han vingut a fer. I dit això els crèduls els hi paguem un sou de president.





La responsabilitat d’alguns escriptors com a inventors d’un món millor i possible és impagable. Alguns dels nostres dirigents ––que probablement no han llegit mai els autors que esmentaré a continuació––, voldrien convertir-se en una pantalla de plasma gegant i recitar els nous mantres del segle XXI, fills de la programació neuro-lingüística i del coaching, perseguint les nostres ments dia i nit com a garants de la felicitat final.

Llegir avui Aldous Huxley i “Un món feliç”, o “1984” de George Orwell, i “Fahrenheit 451” de Ray Bradbury, és més important del que sembla. La lectura s’ha de fer des de la perspectiva de les dates en què varen ser escrites aquestes obres mestres precursores de l’actual gènere distòpic. Des del Huxley de 1932, passant per l’Orwell de 1949, fins a arribar al Bradbury de 1953, van transcórrer 21 anys; un lapse de temps gens casual. Aquestes distòpies et permeten reflexionar, a diferència d’algunes més recents i de gran èxit que el que volen és entretenir com a manifestació còmplice de l’objectiu d’adormir-te el pensament i procurar-te felicitat vàcua.



No s’admet la dissidència. La discrepància és irreverent. Si penses corres el risc de ser perseguit, i si protestes pots estavellar-te contra el mur d’una presó. Així les coses, 1932, 1949 i 1953, estan més a prop del que ens podria semblar amb un esguard de reüll i sense cap intencionalitat. Malgrat tot no sé viure sense pensar, encara que de ben segur dec estar equivocat perquè ells així m’ho repeteixen constantment, moguts pels fils d’algú que dicta darrere el teló.

J. M. Vidal-Illanes ©2012-2014