El desert i la foscor

El desert i la foscor

dilluns, 29 de setembre de 2014

Blindsided: la #4 (Júlia i la xarxa. Playlist)



«M’aturo a pensar, faig cap enrere a la cadira i estiro les cames mentre tanco els ulls. Potser el que hauria de fer és obrir-los, ben oberts, no tancar-los; però així puc pensar millor. La música ha tornat a l’habitació, mentre llegia no era conscient que continuava sonant. Miro el reproductor i veig que es tracta de la cançó número cinc: Blindsided, m’informa el display de l’equip de so. «Molt adient» penso tancant novament els ulls. I amb els ulls tancats em venen a la memòria alguns moments oblidats en què vaig acabar plorant sola al bany de casa per alguna fotesa que m’havia dit o fet en Salvador. Més avall na Júlia escriu sobre retrets, sobre crítiques que algú rebia dolçament i mansa mentre era a poc a poc apartat de tot: «a mesura que creixia la inseguretat de la víctima, aquesta es feia cada pic més vulnerable i reservada». Avui tot ho exagerem i parlem de maltractament psicològic i coses per l’estil, però d’acord amb com jo vaig ser educada això eren coses normals que passaven, simplement, en les relacions de parella. Sempre he pensat que les errades les cometia jo...»

Sentir-se perdut...
Trobar-se amb una sorpresa desagradable...
Passar per alt detalls significatius...
Ser encegat per la persona que estimes...

Tot plegat descobreix punts cecs... tot això encaixa amb el Blindsided de Bon Iver.


«Torno a l’ordinador. Els darrers pensaments m’han generat una estranya sensació, com quan estàs intentant resoldre un problema i creus tenir la solució a l’abast però no la veus ni saps com explicar-ho. És com quan tens clarament al davant la cara d’una persona que vols identificar però no en pots recordar el nom. Alguna cosa passa pel meu cap i m’assenyala un camí, una porta oberta, però no puc avançar, no sento les cames i estic paralitzada. Ara romanc davant la pantalla amb les darreres notes del Blindsided sonant, sense entendre què em vol dir realment Bon Iver en combinació amb les paraules escrites de na Júlia. En aquest instant tinc una sensació que he experimentat molts pics quan m’estic dutxant i en acabar tanco l’aixeta i corro la cortina per sortir. Sempre espero uns segons abans de fer aquest gest i em preparo pel pitjor: trobar-me algú dret que em mira fixament mentre intento cridar sense ser capaç d’emetre cap so. Sé que no és normal, però és una obsessió que m’ha acompanyat tota la vida sense que me’n recordi de l’origen d’aquest trauma. El que sí que sé és que, sovint, darrere les cortines poden ocultar-se sorpreses inesperades, i no parlo de cortines en sentit literal... Bé, jo ja m’entenc. Miro la pantalla novament mentre la música segueix impregnant les parets de l’habitació de na Júlia».

Júlia i la xarxa
J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

divendres, 26 de setembre de 2014

"Júlia i la xarxa" i la música: la #3 de la llista



«Aturo la música i m’aparto lentament de l’ordinador. M’acabo d’estavellar de valent. Una sacsejada a les vísceres m’ha provocat una estranya sensació de mareig. Obro la porta del balcó i surto a fora. Em quedo una estona escoltant la pluja que em va cobrint lentament i penso en una vella cançó de Fleetwood Mac. Deixo que la pluja em renti, que la tempesta sigui la meva aliada, que aquest fred que m’envaeix s’amari de la fredor de tardor que m’està sepultant. I canto mentalment, mentre ploro barrejant les llàgrimes amb les gotes de pluja que em cobreixen la cara i el cos.

"Thunder only happens when it's raining
Players only love you when they're playing
Say women they will come and they will go
When the rain washes you clean, you'll know
You'll know
"

[...]».

La cançó és Dreams, de l'àlbum Rumours, publicat el 1977. A la novel·la aquesta cançó està carregada d'un fort simbolisme, per l'acció, el moment que viu la protagonista, per la lletra. El tema permet filtrar un estat d'ànim, res massa explícit, com el flux de la pluja que cau, que renta el cos colpejat de Victòria.

És la cançó #3 de la play list de Júlia i la xarxa.

Júlia i la xarxa
J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

dissabte, 20 de setembre de 2014

El #2 de la Playlist de "Júlia i la xarxa"...

«Escric escoltant Teardrop de José González i les llàgrimes ja
no brollen del meu ésser, ara en brollen paraules plenes. Feia
molt de temps que no sentia com davant meu s’obria un corriol
estret i tortuós cap a moments de felicitat; la veig allà enfora i sé
que m’espera per tenir trobades ocasionals. La presència de na
Júlia s’ha estabilitzat, segueix aquí cada pic que em poso a
escriure. El seu alè al clatell, les seves mans que teclegen amb
mi.... De vegades s’aparta i es posa a ballar al centre de
l’habitació, al compàs de la música que m’agrada escoltar, i jo la
deixo fer.»


Júlia i la xarxa és una obra de J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

diumenge, 7 de setembre de 2014

Llibres i música: Júlia i la xarxa, la #1 d'una playlist d'estat d'ànim

Si heu llegit la novel·la Júlia i la xarxa, ja sabreu que el relat dóna per fer una mesurada "Playlist". La música serveix a l'autor per a destacar estats d'ànim, per a embolcallar la protagonista i musicalitzar els cops de puny que la història li'n reparteix.

Hi ha autors que elaboren llargues llistes de cançons i les encaixen dins la narració. En el cas de Júlia i la xarxa és la cançó la que arriba fluint des dels sentiments dels personatges. La música crea distància, o la redueix infinitament, i connecta amb el lector paraules i escenes viscudes en primera persona,

La primera cançó que apareix al llibre, arran d'una conversa de la protagonista, és el tema de "Bookends"...

Time it was
And what a time it was, it was
A time of innocence
A time of confidences

Long ago it must be
I have a photograph
Preserve your memories
They're all that's left you.


Ja l'has trobat al llibre?