El desert i la foscor

El desert i la foscor

divendres, 16 de desembre de 2016

Trama, focalització, personatges, diàlegs


Com cada any, la Llibreria Lluna organitza diferents tallers de narrativa de caràcter específic o monogràfic. El primer semestre de 2017 s'oferiran tallers de contes, de novel·la negra, de gènere eròtic o d'aprofundiment en la narrativa (relat o novel·la). A hores d'ara s'ha publicat l'oferta de Tallers Monogràfics i s'ha obert la matrícula.

Aquesta sèrie de tallers la formen un conjunt de quatre cursos que es poden fer tots o només alguns d'ells, ja que tenen continguts autònoms. Tots els tallers monogràfics es fan en dimecres (tres dimecres alterns per curs) i en horari de 19.00-20.00 h a la mateixa Llibreria Lluna. Així doncs, la freqüència és quinzenal en tres sessions (dues classes teòriques i un laboratori pràctic). 



Aquesta oferta planteja els següents tallers d'especialització amb el calendari que us detallem:

Trama: 18 de gener, 1 i 15 de febrer de 2017

Focalització: 15 i 29 de març, 12 d’abril de 2017

Personatges: 26 d’abril, 10 i 24 de maig de 2017

Diàlegs: 7, 21 i 28 de juny de 2017

El preu dels tallers monogràfics (tres sessions presencials més la tutoria on-line i els materials didàctics) és de 65 euros cada taller.

Informació i inscripcions a la Llibreria Lluna. C/ General Riera, 68. 07010 Palma. Tel. 971206527. http://www.llibrerialluna.com

E-mail: llibrerialluna25anys@gmail.com i llibrerialluna@ono.com

Un n'animeu?


dimecres, 23 de novembre de 2016

La impaciència es cura treballant en un nou projecte

... i és que alguns col·legues em confessen que s'impacienten quan veuen el temps que manca perquè el manuscrit adopti aspecte de llibre. I és que esperar és un passatge indispensable, gris i tremolós de la vida literària. Es podria dir que tot objectiu ha de patir la travessa per un hivern llarg i ombrívol. Sí, quan ens dediquem a escriure i publicar hem d'acumular grans quantitats de paciència per no caure en l'ansietat, al final l'esforç es veu recompensat quan algú et diu que t'ha llegit. Què li ha semblat l'obra, hauria d'adquirir una dimensió secundària.

Resultat d'imatges de writing

divendres, 14 d’octubre de 2016

Tallers de narrativa a Palma?

...Sí, a la 



El mètode
Normalment el mètode a seguir és el de curs-taller amb l’anàlisi de continguts teòrics aplicats a la pràctica personal i a l’entrenament i revisió personalitzats.
Els continguts seran treballats progressivament i es revisaran al llarg del curs, aprofundint en els objectius a mesura que s’avança en la progressió de l’aprenentatge i de la pràctica.
Les fases de taller seran eminentment participatives, però també es pretén que les classes teòriques rebin les aportacions i opinions o exposició de dubtes dels alumnes.
Per compartir els avenços i la progressió en el Taller, als tallers més llargs se crea un Blog només per a les persones matriculades on podrem publicar els nostres escrits, comentar-los on-line i analitzar-los igualment a les sessions presencials.

Els objectius principals dels cursos i tallers de la Llibreria Lluna, són: aprendre narrativa amb rigor, divertir-se i gaudir del curs-taller fent allò que més ens agrada, escriure.



Temari
1.L’escriptura creativa: la paraula com a origen
2.La narrativa en la literatura
3.Els gèneres literaris en la narrativa
4.Treballem les idees: la mirada com a font de l’escriptura
5.La por al paper en blanc: el desbloqueig
6.Fem servir la imaginació: triem un tema
7.De la imatge al paper: el tema es transforma en guió preliminar
8.La tasca de documentació i d’investigació
9.Què vull contar i com ho vull contar: ordenar la narració; la composició / La cohesió / Els temes al servei de la història
10.L’esquema narratiu / La trama: les tensions narratives; el ritme de la narració; trama i acció / Tècniques de qualitat
11.La veu narrativa: la identitat amb el narrador i no amb l’escriptor
12.El punt de vista / La tria de narrador / La persona en la narració
13.El temps verbal
14.Els personatges, classes i creació
15.Els recursos literaris: naturalitat; empatia; afectivitat...
16.Concret i abstracte. Especificitat. Versemblança. Credibilitat
17.Els recursos del llenguatge en la narrativa: metàfora, hipèrbole, adjectivació, personificació... / la ironia, l’humor, el sarcasme...
18.Altres recursos: la creació d’atmosferes / connectar amb el lector: els temes universals / buscant la perfecció en cada pàgina
19.La creació de diàlegs
20.El contracte amb el lector: el beginning
21.El compliment del contracte: desenllaç i final
22.La revisió i la reescriptura / Fem literatura
23.Les eines de l’escriptor: com utilitzar-les
24.L’ofici d’escriure
25.L’edició / La publicació

Inici el 17 d’octubre — finalitza el 19 de juny




Període del curs, lloc i horaris
Durada: Tres trimestres
Lloc: Llibreria Lluna
Horari: dilluns de 18.30 a 20 hores (Tutoria personalitzada 15 minuts abans i a hores convingudes)
Atenció personalitzada per correu electrònic: tallersliteraris@ono.com i al Blog del Taller
(Nota: durant el curs es programaran quatre tallers d’especialització)



Destinataris

Persones sense experiència prèvia amb interès a iniciar-se en l’escriptura creativa.
Persones amb una certa experiència en l’escriptura que volen aprendre tècniques específiques dins la narrativa.
Narradors amb una certa experiència que volen perfeccionar la metodologia de l’escriptura creativa.


Més informació a:
Llibreria Lluna 
Carrer del General Riera, 68, 07010 PalmaTelèfon/Fax: 971 206 527
E-mail: contacte@llibrerialluna.com
Horari: De dilluns a divendres: 8:30 - 14h / 16:30h - 20:30
Dissabte i diumenge: 9h - 13:30

Nota: Els alumnes matriculats als Tallers gaudeixen d’un descompte especial en tots els llibres que adquireixin a la Llibreria Lluna (Oferta aplicable durant el període de matriculació). 

dijous, 22 de setembre de 2016

Notícies que ens envien de la Llibreria Lluna

Nova temporada d'activitats a la Llibreria Lluna
 

 
Benvolguts amics de la Llibreria Lluna,

vos volem convidar a les primeres activitats que durem a terme aquesta temporada.

Començam les tertúlies poètiques, aquesta vegada presentarem L'INCENDI DE LES PAPALLONES, poemari d'Agnès Llobet, poeta i actriu. En aquesta ocasió, l'activitat es durà a terme a La Tertúlia Cafè Teatre (Carrer Ausiàs March, n.19) divendres dia 30 de setembre a les 19h.
Assistirà a la tertúlia l'autora que compartirà amb tots els presents el camí de la paraula escrita a la paraula escènica. L'activitat serà gratuïta i ja podeu trobar el llibre a la llibreria.

Ben aviat també començarem les tertúlies de narrativa, per aquesta primera trobada comentarem LA SONRISA ETRUSCA  de José Luis Sampedro, novel·la que narra la història d'un vell camperol calabrès que arriba a la casa dels seus fills a Milà per sotmetre's a una revisió mèdica. Allà descobrirà la ternura a través de la figura del seu net i també l'amor d'una dona que il·luminarà l'etapa final de la seva vida.
Aquesta tertúli tendrà lloc a la Llibreria Lluna dijous dia 20 d'octubre a les 19h, i estarà guiada per Rosa Bonnín. Activitat gratuïta.

Recrodar-vos també que amb la tardor comencen els nostres tallers d'escriptura creativa. 

La tardor és una època perfecta per desempolsar el teclat i les llibretes d’apunts i començar a escriure tot allò que se’ns ha quedat dins nostre. El canvi d’estació és propici per aprofitar nous moments de tranquil·litat i asseure davant el nostre blog o desplegar l’estratègia narrativa d’aquell relat o novel·la que fa temps que ens volta pel cap.

Aquest any tendrem dues modalitats:

- El curs per a principiants serà tots els dilluns de 18.30 a 20h, de dia 17 d'octubre fins al 19 de juny.

- El curs avançat serà en dimecres alterns de 19 a 20.15h, de dia 19 d'octubre a dia 19 d'octubre a dia 14 de juny.

Si voleu més informació no dubteu a escriure a llibrerialluna25anys@gmail.com o telefonar al 971-20-65-27.

dilluns, 19 de setembre de 2016

Sí! A la fi tornen els Tallers a la Llibreria Lluna de Palma

Benvolgudes amigues i amics dels tallers de la Llibreria Lluna, 

La tardor és una època perfecta per desempolsar el teclat i les llibretes d’apunts i començar a escriure tot allò que se’ns ha quedat dins nostre. El canvi d’estació és propici per aprofitar nous moments de tranquil·litat i asseure davant el nostre blog o desplegar l’estratègia narrativa d’aquell relat o novel·la que fa temps que ens volta pel cap. 

Igualment la tardor arriba amb noves propostes de tallers, per això també us escrivim: per recordar-vos que el pròxim 17 d’octubre comencem el curs acadèmic 2016-2017 amb una oferta ampliada per nivells, nous horaris i dies lectius. 

Us adjuntem informació completa dels cursos programats per si voleu apuntar-vos a algun d’ells o en podeu fer difusió entre els vostres coneguts que podrien estar interessats en assistir-hi (ja tenim algunes persones inscrites a les diferents propostes). 

I sobre tot: escriviu cada dia, ni que siguin unes poques ratlles, que al final tot suma i amb constància acabem reunint un bon material que, potser, algun dia podrem publicar. 

Bona reentrada i esperem tornar-vos a veure!




Queridas amigas y amigos de los talleres de la Librería Luna, 

El otoño es una época perfecta para desempolvar el teclado y las libretas de apuntes y empezar a escribir todo aquello que nos ha quedado pendiente. El cambio de estación es propicio para aprovechar nuevos momentos de tranquilidad y sentarnos ante nuestro blog o para desarrollar la estrategia narrativa de aquel relato o novela que hace tiempo que nos ronda por la cabeza. 

Igualmente el otoño llega con nuevas propuestas de talleres, por eso también os escribimos: para recordaros que el próximo 17 de octubre empezamos el curso académico 2016-2017 con una oferta ampliada por niveles, nuevos horarios y días lectivos. 

Os adjuntamos información completa de los cursos programados por sí deseáis apuntaros a alguno de ellos o queréis hacer difusión entre aquellos conocidos vuestros que podrían estar interesados en asistir (ya tenemos algunas personas inscritas en las diferentes propuestas). 

Y sobre todo: escribid cada día, ni que sean unas pocas rayas, que al final todo suma y con constancia acabamos reuniendo un buen material que quizás algún día podremos publicar. 

¡Buena reentrada y esperamos volveros a ver!

Demaneu a la llibreria més informació sobre els cursos monogràfics d’especialització. Informació i inscripcions a la Llibreria Lluna. C/ General Riera, 68. 07010 Palma. Tel. 971206527. www.llibrerialluna.com. E-mail: llibrerialluna25anys@gmail.com i llibrerialluna@ono.com.

dijous, 19 de maig de 2016

Crear diàlegs narratius

Quantes vegades heu sentit dir que fer diàlegs és molt difícil? Que mai no se sap en quin moment cal o s’escau inserir un diàleg? Que els diàlegs sonen forçats?

Per començar hi ha molts tipus de diàleg i moltes maneres d’utilitzar-los. També hi ha el repte de transcriure diàlegs amb el corresponent domini de les acotacions. El diàleg sempre ha d’inserir-se al servei de la narració i amb els diàlegs són els personatges i la seva forma d’expressar-se els qui impulsen allò que contem.

Com ja podem suposar, els diàlegs són una de les parts més importants d’una novel·la i ho poden arribar a ser d’un simple relat. Com hem dit, encara que no sempre ho sembli a simple vista, podem afirmar que, normalment, és una de les parts que més costa escriure. Amb els diàlegs hem d’aconseguir que la narració avanci i que els personatges prenguin vida mentre fan avançar la història.

Efectivament, el diàleg és una manera molt eficaç de controlar el ritme narratiu de la nostra novel·la i, com veurem al llarg del taller, necessitarem controlar aquest ritme narratiu perquè l’experiència dels nostres lectors millori. El diàleg és una forma d’expressió mitjançant la qual uns personatges es transmeten mútuament els seus pensaments, desitjos, emocions, etc. Diàleg i narració han d’ajustar-se al ritme de l’acció. Un diàleg és, de vegades, necessari, però unes altres pot convertir-se en un pes mort per al desenvolupament de l’acció. Inversament, l’abús de la narració pot restar espontaneïtat i varietat a un relat.

És evident, que com a bons observadors i amb la mirada treballada que ja posseïm, quan escoltem una conversa real i intentem portar-la al paper, de seguida ens adonem que aquest diàleg no funciona correctament dins un context narratiu. Les converses reals són plenes d’interrupcions, frases sense acabar, errades, expressions fetes, pauses i incoherències, i el que és molt important: el llenguatge corporal o no verbal no és present. Per contra els nostres diàlegs narratius cal encaixar-los en el vessant literari, culte, artístic amb intencionalitat d’excel·lir i de no perdre el nivell que estem plasmant a la nostra obra. La clau és mantenir aquesta versemblança d’una conversa real, dins el caràcter literari i culte que estem executant.

Seguirem explorant els recursos narratius al Blog: n'hi haurà més.


diumenge, 3 d’abril de 2016

Personatges: planifiquem-los

En moltes ocasions hem parlat d’escriptors de mapa i d’escriptors de brúixola, davant la constatació de que no existeix una única forma d’enfrontar-se a la creació literària d’un text. Cada persona, davant el repte d’escriure, s’haurà d’anar fent amb un sistema propi que s’adapti a la seva manera de concebre el procés creatiu i de planificar un projecte. Sabem perfectament que hi ha qui necessita escriure amb un itinerari molt definit i hi ha a qui li basta una brúixola per no perdre’s en el camí, deixant un cert marge per a l’aventura d’escriure. Quan no s’ha assolit un nivell i una pràctica real i solvent, mentre no es consolidi una trajectòria fonamentada en hores i més hores de treball, el més probable és que ens caldrà treballar sobre esquemes, documentació diversa, esborranys, guies, etcètera. Llançar-se a l’aventura pot representar el camí més llarg i difícil, amb resultats incerts.

És relativament senzill trobar guies i treballs que ens parlin dels personatges, especialment obres que ens els classifiquen, que els doten d’atributs, que donen pistes de com crear-los i de les característiques que han de reunir. Però no és tan freqüent trobar llibres o articles de narratologia que ens ensenyin a utilitzar correctament el personatge com un element clau de la narració, com un instrument al servei de la història que la fa avançar, la configura i la caracteritza. Per això és important realitzar un plantejament diferent davant el repte de crear els nostres personatges.

Crear personatges és un dels reptes
més complexos de la narrativa




dijous, 31 de març de 2016

Una proposta de taller gens usual (però útil)



Crear personatges i saber-los presentar hàbilment dins una novel·la o relat, no és fàcil. Estic segur que us ha passat, com a lectors o escrivint, que heu sentit que els personatges que transiten per les pàgines del llibre que teniu a les mans estan mancats de vida real. Potser part del problema és que s'han elaborat com qui dissenya "el que sigui" a un laboratori, per aquest motiu, el resultat té un detestable aspecte sintètic.



He de reconèixer que a mi m’agraden especialment les obres on els personatges són complets, tenen volum, biografia, contradiccions, ànima, per damunt de si són o no creïbles, que també em sembla un aspecte destacable (al cap i a la fi, fem ficció). Però si demano una cosa als personatges de les novel·les que llegeixo és que estiguin magistralment presentats, exposats al lector; en altres paraules: que es despleguin lentament, amb detalls escampats pels recons de les pàgines, dins la narrativa, a les escenes, en els diàlegs, als pensaments. M’agrada anar construint la imatge dels personatges a mesura que avanço en la lectura, quan tots els personatges principals es van desplegant amb les seves virtuts i misèries, amb la bellesa de ser persones molt completes però amb mancances visibles, amb vida, i com he dit abans, amb ànima.

Crear personatges de manera efectiva no és senzill. Si vols, això ho podràs comprovar a aquesta nova proposta que fem a la Llibreria Lluna de Palma en el format de dues sessions presencials i quinze dies de treball personal amb tutoria. Una ocasió per divertir-se aprenent, per conèixer persones que tenen les mateixes inquietuds que tu, per gaudir d'un grup interessant... I probablement, per donar una empenta als teus projectes.

Us animeu?



dimarts, 22 de març de 2016

"Júlia i la xarxa": quan la normalitat s’obre en canal

Els cànons literaris clàssics diuen que una novel·la ha de desenvolupar un guió on l’eix central és l’alteració d’una “normalitat” i on l’objectiu de l’escriptor és restablir aquest ordre alterat. Quan en una narració se succeeixen dues desaparicions encadenades dins un univers petit, el restabliment de l’ordre alterat es converteix en un exercici molt arriscat: el repte de l’escriptor esdevé una escalada d’alçària considerable i la possibilitat de “punxar” és molt elevada.

Aquest risc és el que corria l’autor de la novel·la Júlia i la xarxa, el menorquí J. M. Vidal-Illanes, en obrir en canal una història dolça que es converteix en una dolorosa experiència de superació. Res de nou, tot molt comú, però utilitzant una prosa encisant i un ritme narratiu que incorpora un encertat recurs del flashback i un treballat factor sorpresa-gir que desplega lentament el quadre narratiu. De sobte, al final, totes les peces del puzle encaixen i en veure que les pàgines s’acaben, voldries més.

De la novel·la cal destacar: la narració en primera persona i l’exercici de meta-literatura que incorpora; el joc de corrent-consciència; els nombrosos missatges de crítica social i costumista; la credibilitat dels personatges; l’especificitat d’escenaris i accions; o la simplicitat de l’eix narratiu com a tronc comú que suporta nombroses branques que conviden a la reflexió. L’obra incorpora una mesurada playlist, que acompanya amb música alguns dels moments àlgids de la narració, i els fragments d’un poemari que es converteix en un dels eixos de la trama.

A mesura que avances en la lectura del llibre, es desperten determinats elements d’identificació: l’autor sap tocar fibres sensibles d’efecte universal en una cerca per no deixar indiferent al lector. El resultat final és més que notable i mereix dedicar-li un lloc entre les sorpreses literàries d’aquesta pròxima tardor.

C. Tomàs - (Publicada amb motiu d'una tertúlia sobre l'obra a Palma i recopilada i extractada amb permís de l'autor)








Júlia i la xarxa
J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

dilluns, 21 de març de 2016

DRETS DAVANT LA PORTA

Pitjà el botó esgrogueït del timbre.
Al replà hi havia un callament,
temorec com de greu cosa invisible
en una mena de pietat, no.
No era això. Al silenci del replà,
s'hi sentien, entorn meu i de qui m'hi era
la colla i companyia, unes primes
ombres d'això que anomenem "tendror".
Trigaven a obrir la porta alta,
de llenyam vermell, fosc i enfitat
pel verrim vell, gomós, de les boirades
del port, que era a tocar. Posà una mà,
sense dir res, damunt la meva esquena.
Un espatlló em va estrènyer, allò
de donar-me entenent que coneixia
la casa, la patrona, molts clients.
Sota la pell vaig jo pensar i sentir
que la tendror era un fenomen fondo,
real, originari: aconseguia
que un home es pogués sentir petit
davant l'altra persona i el menava
a agrair sense els llavis que l'Altre
el tractés com a un ésser petit,
perquè la luxúria és la cara contrària de la tendror.

Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997)

dijous, 17 de març de 2016

El combat - Marià Villangómez

El combat


Aquests homes lluitaren,
vull dir els avis dels avis,
i també damunt aquestes feixes es va sembrar la sang.
La dura mà empunyava les eines i les armes.
Defenien la vida, la collita, els seus escassos béns.
Pagesos i soldats, tot era una tasca única:
clavar la rella en la terra o el coltell en l'enemic.
Portaven aquells segles en l'entranya
l'armada incursió i la secada hostil.
Pel mar venia la tempesta
i la nau enemiga com un núvol irat.
Dins ells tenien la ràbia i la por,
lluitaven, s'amagaven, eren homes valents.
Hagueren de fer compatibles amb la feixuga feina
les hores de la gresca, de la rialla i de l'amor.
La mort els envestia per tots costats, aclaria
les espesses brostades. Era igual
morir de la pesta, de fam, negats o en plena lluita.
Tal vegada la guerra tenia un altre prestigi.

I aquells homes anaven al combat. Ells sabien
almenys que defenien un tros de terra, una casa,
allí a la vora,
el pa de tots, dins el rebost o a l'era,
i això els decidia a la mort.
Acceptaven, sense saber, un secular martiri:
ni tan sols creien que allò es pogués fer acabar.

I a més els homes es coneixien lluitant,
i és bell vanar-se d'una força ardida,

i les armes poden prendre un estrany fulgor a les mans.

Marià Villangómez

Avançar dins un conte - Joan Margarit

AVANÇAR DINS UN CONTE

Sobre el bosc en silenci cau la neu,
una manta gruixuda que no escalfa
la miserable multitud de roures.
Ben abrigat, el creuo caminant:
on hi havia el camí ha quedat cobert
i no queda més rastre que els meus passos.
Em trobo un niu caigut, un niu molt gran,
com si fos el bressol d’un infant mort.
Ara, per tornar enrere necessito
les pròpies empremtes, però cau
la neu i va esborrant-les en silenci.
Un cop de vent aixeca un remolí
i el niu va arrossegant-se, rodolant
per un temps mut i fred, sense camins.

Joan Margarit (Casa de la Misericòrdia) 

dissabte, 12 de març de 2016

Quan no ens entenem. Fronteres

Era un dijous qualsevol, mentre prenia un caputxino i escrivia en una llibreta. Els finestrals oberts al fred i al port del meu barri. Vivia perquè escrivia i tot semblava anar rodat. Sí. Era dijous quan entrà una persona qualsevol i demanà una barra de pa.


Quan escric no sóc massa conscient de res del que m’envolta, escriure m’aïlla i em fa viure.


Qui entrà va ser una persona efímera, un dijous qualsevol. No era una persona de les que passen sense tocar-te, no. Demanà una barra de pa, entrant al drap, exhibint la seva misèria, amb el cap cot i amb vergonya. No volia una barra bona, ja li anava bé una de dura. Li’n van donar i marxà sense molestar, capcot, mantenint en silenci el seu idioma indesxifrable d’un país llunyà.


Quan escric, els matins, al bar o al forn de davant el port, m’aïllo
fins que algú o alguna cosa talla el fil.


I passa. Entren i surten persones qualsevol que demanen coses al taulell, però el fil no es talla, només és una cadència subtil, rutinària. Però un dijous qualsevol, mentre escric, entra algú a qui no puc entendre i tot es desfà. Parla d’una vida llunyana que deixà, com la resta. Parla de travessar fronteres. No l’entenc però parla de fugir, de buscar aixopluc. És dijous, no es vol resguardar de la pluja sinó de la mort.
Escric.
El fil no em deixa anar més enllà.


J. M. Vidal-Illanes © 2016




dimecres, 2 de març de 2016

Avui, al nostre punt de trobada habitual...

LLIBRERIA LLUNA


19h Conferència “Dones que escriuen” a càrrec d'Àngels Cardona Palmer.


Carrer: General Riera, 68, 07010 Palma/ T. 971206527 / http://www.llibrerialluna.com/




Existeix l'escriptura típicament femenina?

El camí de l'escriptura s'ha conformat sempre favorable als seus interessos?

Quin ha estat el paper de la dona dins la literatura a traves de la Història?

L'objectiu de la conferència és analitzar l'evolució de la dona com a escriptora durant la Història, des de les primeres autores conegudes en món occidental fins el moment actual.

Per poder seguir aquesta evolució, s'ha de tenir en compte les dificultats que han trobat les dones per accedir al coneixement des d'una societat patriarcal.

#Setmana #XXVIISetmanadelLlibreenCatalà #Dona

divendres, 26 de febrer de 2016

E C L è C T I A: Monedes a les butxaques

Voldries descobrir ones gravitatòries a l’espai, com ells, els altres, els quepersegueixen un somni i el troben. Et mires les mans i no detectes ni mitja evidència que expliqui el teu fracàs: has deixat de ser jove i ho saps però no et demanes el perquè. Fa temps que et lleves dins la nit buscant-hi el teu, aquell que marxà un dia, inacabat. Fa temps, tant que no ho pots comptar amb els dits de les mans, que ja has oblidat quin era el teu anhel. (Llegiu més a: E C L è C T I A: Monedes a les butxaques )

divendres, 8 de gener de 2016

Moments finals al principi del dia

Hi ha moments en la vida en què necessites baixar al bar, fer un cafè i marxar sense dir res, només comunicar-te amb gestos, amb moviments del cap o de les mans. Altres dies necessites no escoltar ningú, especialment mentides, i mirar llargament la sortida de sol des del seient davanter de la dreta del cotxe; poses música de Beirut i esperes, sense més. Si et lleves massa prest, el sol arribarà tard a la cita, per contra si allargues el cafè, potser ets tu qui arribi quan ell estigui massa alt. La música, el cafè i l’albada formen una suma de caiguda lenta. Àngels i caixes, ales i núvols: escrius i t’escalfes les mans mentre esguardes l’horitzó de través.

Busques moments fets de plans seqüència en blanc i negre, com més llargs, millor. A les fosques, entre carrers d’ombres furtives que es mouen silenciosament, com fantasmes canviants i negres. Saludes sense un mot la nit i comença a ploure en diagonal. Gotes llargues i primes et llepen amb delit el clatell mentre traspasses la frontera. Arribat a casa et despulles i mires per la finestra: ha deixat de ploure i comencen a encendre’s les línies del cel. Darrere els ullals de la ciutat una resplendor suau canvia de color. Voldries baixar al bar i parlar amb tothom. Moments en la vida en què necessites fondre la solitud, aquí demanes un whisky i deixes el cafè pel teu amic Francesc. Parles excitat. [Text íntegre a Davant l'abisme...]

J. M. Vidal-Illanes @ 2016