El desert i la foscor

El desert i la foscor

dijous, 19 de maig de 2016

Crear diàlegs narratius

Quantes vegades heu sentit dir que fer diàlegs és molt difícil? Que mai no se sap en quin moment cal o s’escau inserir un diàleg? Que els diàlegs sonen forçats?

Per començar hi ha molts tipus de diàleg i moltes maneres d’utilitzar-los. També hi ha el repte de transcriure diàlegs amb el corresponent domini de les acotacions. El diàleg sempre ha d’inserir-se al servei de la narració i amb els diàlegs són els personatges i la seva forma d’expressar-se els qui impulsen allò que contem.

Com ja podem suposar, els diàlegs són una de les parts més importants d’una novel·la i ho poden arribar a ser d’un simple relat. Com hem dit, encara que no sempre ho sembli a simple vista, podem afirmar que, normalment, és una de les parts que més costa escriure. Amb els diàlegs hem d’aconseguir que la narració avanci i que els personatges prenguin vida mentre fan avançar la història.

Efectivament, el diàleg és una manera molt eficaç de controlar el ritme narratiu de la nostra novel·la i, com veurem al llarg del taller, necessitarem controlar aquest ritme narratiu perquè l’experiència dels nostres lectors millori. El diàleg és una forma d’expressió mitjançant la qual uns personatges es transmeten mútuament els seus pensaments, desitjos, emocions, etc. Diàleg i narració han d’ajustar-se al ritme de l’acció. Un diàleg és, de vegades, necessari, però unes altres pot convertir-se en un pes mort per al desenvolupament de l’acció. Inversament, l’abús de la narració pot restar espontaneïtat i varietat a un relat.

És evident, que com a bons observadors i amb la mirada treballada que ja posseïm, quan escoltem una conversa real i intentem portar-la al paper, de seguida ens adonem que aquest diàleg no funciona correctament dins un context narratiu. Les converses reals són plenes d’interrupcions, frases sense acabar, errades, expressions fetes, pauses i incoherències, i el que és molt important: el llenguatge corporal o no verbal no és present. Per contra els nostres diàlegs narratius cal encaixar-los en el vessant literari, culte, artístic amb intencionalitat d’excel·lir i de no perdre el nivell que estem plasmant a la nostra obra. La clau és mantenir aquesta versemblança d’una conversa real, dins el caràcter literari i culte que estem executant.

Seguirem explorant els recursos narratius al Blog: n'hi haurà més.