Inscripcions en curs

Comunicat del PEN Català davant dels fets gravíssims del 20S

Comunicat del PEN Català davant dels fets gravíssims del 20S

Llibertat per al periodista Hamza Yalçin

Presentació a Barcelona de L'illa, el far, el vent

Segurament us en recordareu de la magnífica presentació de «Júlia i la xarxa» que va fer la professora i crítica literària Maria Nunes, a l'Espai Mallorca ara fa tres anys. Doncs ara tindrem l'oportunitat de tornar-la a veure presentant la darrera obra de J. M. Vidal-Illanes, «L'illa, el far, el vant», a la Sala Casaldàliga de la Llibreria Claret de Barcelona.

Dia: 7 de setembre de 2017
Hora: 19 h.
Lloc: Llibreria Claret (Carrer de Roger de Llúria, 5, 08010 Barcelona)
Enllaç: https://www.claret.cat/ca/activitat/L-illa-el-far-el-vent

L'illa. el far, el vent, a la Setmana de Barcelona

L'origen de L'illa, el far, el vent

L’origen dels relats es troben en retalls de diaris que acostumo a anar col·lectant al llarg dels mesos, normalment com a exercici per descongestionar la intensitat d’escriure una novel·la. Una tria d’unes 25 notícies van propiciar preparar un seguit de narracions. Al final l’editorial va triar-ne 20 que són les que es recullen al llibre. Algunes (poques) narracions són fidels a les notícies publicades, però en la majoria dels casos, la notícia només va servir com a impuls a un relat que anava guanyant virtualitat mentre se separava del fet real. Gairebé sempre destrueixo després les notícies perquè algú m’ho va recomanar amb la finalitat que no es produeixi una identificació dels fets reals amb la ficció final (de vegades per preservar la intimitat de les persones objecte de les notícies). En alguns relats la transformació de la fantasia ha superat la realitat, buscant un determinat desplaçament irònic o surrealista, fins i tot recorrent el fil d’una visió gairebé onírica.

Dijous 27 de juliol de 2017 a Vilafranca

«Dels retalls de diaris als relats narratius: presentació de "L'illa, el far, el vent" de J. M. Vidal-Illanes»
Amb Catalina Bover, Antoni Riera Vives, Cati Eva Canyelles "Sollerica", i l'autor.

Pròxim esdeveniment literari del Club de Lectura de Vilafranca de Bonany: Dijous 27 de juliol a les 21 hores (Pati de la Rectoria).

Debat sobre l'Illa, el far, el vent (Ed. Gregal)

Taula rodona

«Persones que viuen als marges. Debat sobre el llibre "L'illa, el far, el vent" de J. M. Vidal-Illanes»
Participen: Mercè Borràs Dalmau, regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Palma / Jaume Santandreu Sureda, capellà, escriptor i polític / Lena Serra Capó, professora de llengua catalana / L'autor

Dia: Dimecres 12 de juliol de 2017
Lloc: Llibreria Lluna. Carrer del General Riera, 68. Palma (971 206 527)
Hora: 20.00 hores.

Presentacions editorials de Gregal

Tres esdeveniments, tres presentacions i recitals que ens proposa l'editorial Gregal. Mireu...

Activitats literàries a Lluna

Aquestes setmanes a la Llibreria Lluna de Palma, les activitats estan "descontrolades". Mireu, mireu, que això us interessa.

DISSABTE, 13 DE MAIG, A LES 12 H.

Llegir és com acaronar.

Parlarem amb Laura Borràs i Oreto Doménech dels seus darrers llibres:
La literatura en un tuit i Poesia digital: ficció o realitat?
Guiaran la conversa Francesca Vallbona , Francisca Font i Magdalena Juan

Quina és la relació entre les TIC i la literatura? Llegim de manera diferent al segle XXI? Què ens interessa com a lectors? Com influeixen les xarxes socials en les obres literàries? Què és la poesia digital?

Totes tres son professores de català, na Xisca Font i na Magdalena Juan, a més, pertanyen al grup de teatre de Campos Set i mig.
Na Xisca Vallbona i na Francisca Font  han estat alumnes de na Laura i han compartit seminaris amb n’Oreto. Fan feina totes dues a l’IES Santanyí. Na Magdalena a l’IES Damià HUguet de Campos.

Activitat gratuïta.

La literatura en un tuit
Laura Borràs i Castanyer
De la Bíblia a Mercè Rodoreda, passant per Èsquil, els trobadors, Shakespeare,  Flaubert o Sylvia Plath, la història de la literatura està plena d’obres i escriptors  imprescindibles.

Poesía digital
Deena Larsen y Stephanie Strickland

Oreto Doménech i Masià
La poesia digital situa el lector en disposició de descobrir imatges escrites. Aquest volum convida a conèixer l'espai digital literari on viu la poesia electrònica, al mateix temps que analitza l'obra de Deena Larsen i Stephanie Strickland, dues poetes nord-americanes que ocupen un espai significatiu en la història del fenomen de la poesia a Internet.

-----------------------'----------------------

DIJOUS 18, DIVENDRES  19 I DISSABTE, 20 DE MAIG

Taller de novel.la negra amb l'escriptor Sebastià Bennassar.

http://www.crims.cat/cat/autors/6/Sebastia-Bennasar.html


Horari: Dijous 18 i divendres 19 de maig de 17 a 20'30h.
              Dissabte 20 de maig de 10 a 14 h.
Preu 70 €
              Opció de dinar amb l'escriptor. Preu del menú: 9'90 € (begudes i cafès no inclosos) Restaurant Verd i blanc, davant la llibreria. Cal fer reserva si es vol dinar en grup.

Taller pràctic  Palma Negra dissabte horabaixa de 16'30 a 19'30 h.

Data màxima de reserva per apuntar-se al curs: 11 de maig.

------------------------------------

DIJOUS, 18 DE MAIG, A LES 19 H.

TERTÚLIA del llibre "L'imperi dels lleons, de Sebastià Bennassar.

Dijous 18 de maig a les 19 h.

Comptarem amb la presència de l'autor.

Activitat gratuïta.

'L'imperi dels lleons' està inspirat en algunes de les bandes mafioses franceses que han operat a casa nostra des dels anys setanta fins a l’actualitat. Bennasar s’endinsa en el més profund de l’ànima humana amb una obra clau del gènere negre contemporani.

Aquest llibre ha exigit la documentació i investigació de l’origen i l’evolució d’aquestes bandes, per la qual cosa se la podria descriure com una obra de “no ficció-literària”. Està considerada l'obra més sòlida de l'escriptor mallorquí, un dels autors més importants de la novel·la negra catalana actual.


-----------------------------------

DIVENDRES, 26 DE MAIG, A LES 19 H:

TERTÚLIA DE POESIA

Per a la tertúlia del mes de maig, una troballa important, un poemari inèdit de Miquel Bauçà de l'any 1958 descobert pel batlle de Felanitx Pere Oliver i editat per Pau Vadell.
Baldament ser una de les primeres obres de "l'escriptor maleït", conté tota la filosofia i la llavor de l'obra posterior de l'autor:

"Apar que el dia en què ma carn
resti perdonada mos dits estaran
mulls de goig com un cep
sense pàmpols".

No us ho podeu perdre.

OBRA: "LA CARN I EL GOIG" MIQUEL BAUÇÀ, ED. AdiA
DIA: 26 DE MAIG, DIVENDRES
HORA: 19H

Organitza: FARTDART

http://www.arabalears.cat/cultura/publica-inedita-primerenca-Miquel-Bauca_0_1740426010.html

Activitat gratuïta.

La nostra paleta d'escriptors

Quan escrivim amb intenció literària i el que fem és narrativa (i una mica també quan fem poesia), essencialment estem creant “mentides”. Res del que escrivim en un relat o una novel·la hauria de respondre a la realitat. Creem una ficció que intentem passar per realitat, fem que coses inventades semblin reals: això és en realitat la narrativa.

També podem fer realitat novel·lada, com Truman Capote al seu «A sang freda», però ara parlem de ficció, d’invenció, de creació des del “zero”.

Per crear autèntica ficció hem de partir d’idees, de pensaments, de sensacions, de records, d’evocacions, de pors, d’alegries... és igual, de fets observats, mirats i apuntats o guardats a la memòria o a la plagueta, conscient o inconscient. Si fem un símil amb un pintor, aquests elements que he esmentat serien la nostra paleta a la qual hem de recórrer per inventar una escena pintada.

Uns retalls de diaris, unes notes a una llibreta, els quadres d’una exposició... poden ser els colors que farem servir per “pintar” la nostra narració. Això implica fer un exercici molt difícil: separar el “jo” persona (que ha viscut una sèrie d’esdeveniments i els pot recordar) del “jo” autor. I al seu torn, el “jo” autor s’ha de convertir en un narrador (no jo autor, ni jo persona).

Per fer això haurem de practicar.

La proposta que us faig (i en podeu fer aquest exercici tantes vegades com vulgueu), és la següent:

Buscar un record, evocar una experiència o un sentiment i escriure uns paràgrafs sobre això, com si fos un diari personal.

Després, a partir del que hem escrit en el diari, com si fos una paleta on prendre els colors, hem d’escriure un breu relat, completament inventat, però que tingui com a base o com arrel l’essència del record, evocació, experiència o sentiment. El relat ha de ser completament nou i inventat, gairebé no hauríem de reconèixer el relat en els paràgrafs escrits a tall de diari.

La idea suggerida (ho va fer Maleni al Taller) és que en la narrativa no hem de contar la realitat, sinó que hem d’escriure sobre el que es troba al voltant d’aquesta realitat.

És només qüestió de començar...

-->

Personatges i diàlegs

Sobre els personatges

Un dels elements claus de la narrativa és la creació dels nostres actors, les persones que mouen la història: els personatges. És relativament senzill trobar guies i treballs que ens parlin dels personatges, especialment obres que ens els classifiquen, que els doten d’atributs, que donen pistes de com crear-los i de les característiques que han de reunir. Però no és tan freqüent trobar llibres o articles de narratologia que ens ensenyin a utilitzar correctament el personatge com un element clau de la narració, com un instrument al servei de la història que la fa avançar, la configura i la caracteritza.

Sobre els diàlegs

El diàleg és una forma d’expressió mitjançant la qual uns personatges es transmeten mútuament els seus pensaments, desitjos, emocions, etc. Diàleg i narració han d’ajustar-se al ritme de l’acció. Un diàleg és, de vegades, necessari, però unes altres pot convertir-se en un pes mort per al desenvolupament de l’acció. Inversament, l’abús de la narració pot restar espontaneïtat i varietat a un relat.

La clau la podem trobar en l'estudi pormenoritzat d'aquestes dues disciplines dins de les tècniques narratives. Crear bons personatges i saber triar els diàlegs justs i adequats no és fàcil, però es pot aprendre si ens apliquem a unes regles essencials i destinem una dedicació suficient.

La creació eficaç de personatges a la narrativa actual

Crear personatges i saber-los presentar hàbilment dins una novel·la o relat, no és fàcil. Estic segur que us ha passat, com a lectors o escrivint, que heu sentit que els personatges que transiten per les pàgines del llibre que teniu a les mans estan mancats de vida real. Potser part del problema és que s'han elaborat com qui dissenya "el que sigui" a un laboratori, per aquest motiu, el resultat té un detestable aspecte sintètic.

He de reconèixer que a mi m’agraden especialment les obres on els personatges són complets, tenen volum, biografia, contradiccions, ànima, per damunt de si són o no creïbles, que també em sembla un aspecte destacable (al cap i a la fi, fem ficció). Però si demano una cosa als personatges de les novel·les que llegeixo és que estiguin magistralment presentats, exposats al lector; en altres paraules: que es despleguin lentament, amb detalls escampats pels recons de les pàgines, dins la narrativa, a les escenes, en els diàlegs, als pensaments. M’agrada anar construint la imatge dels personatges a mesura que avanço en la lectura, quan tots els personatges principals es van desplegant amb les seves virtuts i misèries, amb la bellesa de ser persones molt completes però amb mancances visibles, amb vida, i com he dit abans, amb ànima.

Crear personatges de manera efectiva no és senzill. Si vols, això ho podràs comprovar a aquesta nova proposta que fem a la Llibreria Lluna de Palma en el format de dues sessions presencials i quinze dies de treball personal amb tutoria. Una ocasió per divertir-se aprenent, per conèixer persones que tenen les mateixes inquietuds que tu, per gaudir d'un grup interessant... I probablement, per donar una empenta als teus projectes.

Us animeu?

La focalització en la narrativa

La focalització en la narrativa moderna ve referida a la relació entre la visió objectiva i el que es veu o es percep des del punt de vista subjectiu. És a dir, les relacions entre els elements presentats a la nostra història i la forma amb què els presentem. La focalització implica els fets, la percepció dels mateixos, la relació d’aquests amb els personatges i la forma en què els contem.

La focalització rep altres noms, com ara punt de vista, perspectiva narrativa, situació narrativa, forma narrativa... Però l’ús del terme focalització, enfocament, amb les corresponents reminiscències fotogràfiques o cinematogràfiques permeten una aproximació més real a les formes actuals de narrar. Focalitzar permet distingir entre la visió dels fets, la presentació dels mateixos pel narrador i la interacció dels personatges amb aquests fets quan actuen o parlen.

El punt de vista narratiu construït a partir del concepte de focalització és una de les assignatures més complexes de la narració: una bona història pot fer-se malbé per una mala tria d’aquesta focalització, per una errada en la perspectiva. No existeix una fórmula única, cada història s’ha d’identificar amb una focalització (o vàries si aquesta és la intenció narrativa), però ho ha de fer amb sentit ple i de manera raonada, defensable, creïble.

La focalització permet experimentar amb la narració, però sempre des d’una perspectiva justificada i ben elaborada. Estem parlant d’una de les decisions més importants abans d’escometre la fase de redacció de la nostra narració i un cop s’ha pres una decisió hem de portar-la fins al final. Si hem fet una mala tria del punt de vista narratiu des de la perspectiva de la focalització, ens podríem trobar amb la necessitat d’haver de reescriure tota la narració, amb la complexitat que això comporta.

"Focalització: relació entre la visió objectiva
i el que es veu o es percep des
del punt de vista subjectiu".

Si voleu experimentar amb la tècnica, la Llibreria Lluna us proposa formar part del grup que cursarà el monogràfic: «La focalització en la narrativa: el punt de vista a fons», que es farà els dies 15 i 29 de març, i 12 d'abril, de 19 a 20,15 hores a l’espai d’activitats de la Llibreria.

Més informació al telèfon 971 206 527 (mireu el rètol adjunt).

Vine al Taller «La focalització en la narrativa: el punt de vista a fons» i t'ho explicarem.
Més informació del taller:
Lloc: Llibreria Lluna
Horari: Dimecres dies 15 i 29 de març i 12 d'abril de 2017, de 19 a 20.15 hores
Pràctiques: Tres setmanes de treball personal amb tutoria on-line


Llibreria Lluna (https://www.facebook.com/llibreria.lluna/)
Carrer del General Riera, 68, 07010 Palma
Telèfon/Fax: 971 206 527
E-mail: contacte@llibrerialluna.com
Horari: De dilluns a divendres: 8:30 - 14h / 16:30h - 20:30
Dissabte i diumenge: 9h - 13:30

Revisant el mètode: la intertextualitat

Un dia passegem sense una destinació predeterminada i ens trobem amb una riera que impulsa amb ràbia les aigües fins a la mar; quan es produeix el xoc a la desembocadura, es crea una interfase marró clar, una capa de sediments plena de tristor i restes que hauran de ser digerides lentament.

Comença una etapa diferent, i no ens adonem. Sovint, revisem aquelles coses que pensem que no acaben de funcionar o que no funcionen com voldríem, i per això proposem canvis. Els canvis impliquen compromís, percepció, aprofundiment, constància. Però els implantarem, perquè no hi ha cap altra sortida.

Que tinguem sort.

Elaborar una bona trama per a una novel·la

TRAMA: la trama explica com s'articulen els fets descrits en l'argument (l'ordre en què apareixen en el text i que no necessàriament coincideix amb l'ordre cronològic). La trama imposa l'estructura (molts capítols curts, pocs però llargs, retrospeccions o flashbacks, etcètera). La trama és en realitat l’estructura, l’armadura de la narració que estem escometent. La trama incorpora el tema, els subtemes, els fets narrats, els personatges, els diàlegs, les descripcions, les circumstàncies, etcètera. Quina estratègia narrativa seguiré per desplegar la meva història?

Vine al Taller «Elaborar una bona trama per a una novel·la» i t'ho explicarem a fons, aquest manual serà teu.

Més informació del taller:

Lloc: Llibreria Lluna
Horari: Dimecres dies 18 de gener i 1 i 15 de febrer de 2017, de 19 a 20.00 hores
Pràctiques: Tres setmanes de treball personal amb tutoria on-line

Llibreria Lluna (https://www.facebook.com/llibreria.lluna/)
Carrer del General Riera, 68, 07010 Palma
Telèfon/Fax: 971 206 527
E-mail: contacte@llibrerialluna.com
Horari: De dilluns a divendres: 8:30 - 14h / 16:30h - 20:30
Dissabte i diumenge: 9h - 13:30